QUÉ ÈS L’ALZHEIMER
¿ QUÉ ÈS ?
La malaltia d’Alzheimer és la causa més freqüent de demència. La demència és una afecció cerebral progressiva i degenerativa que afecta la memòria, el pensament i la conducta.
En la malaltia d’Alzheimer, el teixit cerebral mostra «nus neurofibril·lars» (fragments enrotllats de proteïna dins de les neurones que les obstruïxen), «plaques neurítiques» (aglomeracions anormals de cèl·lules nervioses mortes i que estan morint, altres cèl·lules cerebrals i proteïna) i «plaques senils» (àrees on s’han acumulat productes de neurones mortes al voltant de proteïnes). Encara que estos canvis ocorren en un cert grau en tots els cervells amb l’edat, es presenten molt més en els cervells de les persones amb malaltia d’Alzheimer.
Estes afectacions interferixen de forma significativa en les activitats de la vida diària.
Parlem de demència senil quan es produïx després dels 60 anys; si la demència es produïx abans dels 60, parlem de demència presenil o demència precoç.
Les demències poden ser:
• SECUNDÀRIES, quan la seua aparició està condicionada per l’aparició de tumors, alteracions tiroides, alteracions en l’àcid fòlic, dèficit de vitamina B12, etc.
• PRIMÀRIES, quan la seua aparició no ve determinada per cap d’estos processos.
Depenent del tipus de demència estes poden ser Reversibles o Irreversibles, encara que només un 1-3% es poden curar. La Malaltia d’Alzheimer és un tipus de demència primària i irreversible. És la més comuna de les demències (60%), encara que hi ha altres tipus de demències, entre altres:
o Demència Vascular.
o Demència per Cossos de Lewy.
o Demència de Lòbul Frontal.
DIAGNÒSTIC
El primer pas és acudir al nostre metge de capçalera qui després de valorar el nostre familiar considerarà oportú remetre’ns al metge especialista (Neuròleg, Geriatre, Psiquiatre).
Una vegada en la consulta del metge especialista, este haurà de realitzar dos tipus de proves a la persona afectada estes són:
- Proves Psiconeurològiques
- Proves físiques; TAC Cranial i una analítica de sang i orina.
Amb els resultats de totes les proves el metge especialista estarà en condicions d’emetre un diagnòstic precís del què passa al nostre familiar.
SÍMPTOMES
Els símptomes d’alarma a l’hora de detectar una possible demència són:
1
Pèrdues de memòria
que afecten significativament el dia a dia de la persona.
2
Dificultats
per a realitzar tasques familiars (p.ex. preparar el menjar).
3
Problemes de llenguatge:
oblit i substitució de paraules.
4
Desorientació en el temps i l’espai:
s’oblida de la data, es perd en llocs habituals.
5
Pobresa de juí o raonament:
es vist amb roba inapropiada, seguix conductes anòmales..
6
Diners
Problemes en el maneig dels diners.
7
Pèrdua de coses
o ubicació en llocs incorrectes: la planxa en la nevera, el rellotge en el sucrer.
8
Canvis d’humor.
9
Canvis de personalitat:
suspicàcia, temor.
10
Pèrdua d’iniciativa.
TRACTAMENT de L’ALZHEIMER
Actualment no hi ha tractament curatiu per a la malaltia d’Alzheimer. No obstant això, hi ha teràpies farmacològiques i teràpies no farmacològiques (intervencions psicosocials) que pretenen alentir el procés de deterioració, procurant mantindre el màxim temps possible l’autonomia i les capacitats preservades.
1 . – Teràpies farmacològiques; Consistix en l’administració de fàrmacs
- Tractament cognitiu; té per objectiu retardar l’evolució de la malaltia (Aricep©, Prometax©, Exelon©, Ebixa©, Axura©).
- Tractament conductual; té per objectiu pal·liar els símptomes conductuals associats a la demència, com ara l’ansietat, depressió, agressivitat, conductes anòmales, etc. (Risperdal©, Zyprexa©, Trankimazin©, Haloperidol©, etc).
2 . – Tractament no Farmacològic; És el que comunament es coneix com a ‘Estimulació Cognitiva’, consistix en un tractament psicològic-rehabilitador que tracta d’ajudar al malalt exercitant la ment, fent treballar l’atenció, la memòria o el càlcul, entre altres coses. L’objectiu principal és el de mantindre les funcions intel·lectuals que el malalt encara conserva.
Altres objectius d’esta mena de tractament són:
- Disminuir el progrés de la malaltia.
- Mantindre el major temps possible les capacitats que encara conserva la persona malalta.
- Manejar els problemes de comportament, confusió i agitació.
- Modificar l’ambient de la llar.
- Fer costat als membres de la família i altres persones que brinden cures.
Els últims estudis revelen que la combinació de tractament farmacològic + no farmacològic és més eficaç que cada un d’ells per separat.
Un tractament global ha de comprendre també l’atenció a la família i al cuidador principal. Està comprovat que com menys sobrecàrrega manifesten i existisca major resiliència, la situació de la persona malalta serà millor, tant en la seua qualitat de vida com en la seua capacitat per a respondre a estímuls positius o al tractament.
PREVENCIÓ
Encara que no existix una forma comprovada de previndre la malaltia d’Alzheimer, existixen algunes pràctiques que es poden incorporar en la rutina diària, particularment si existixen antecedents familiars de demència. S’ha de parlar amb el metge sobre qualsevol d’estes propostes, especialment aquelles que impliquen prendre medicaments o suplements:
DIETA
Consumir una dieta baixa en greix (dieta mediterrània).
SALUT
Vigilar el colesterol i la diabetes.
PRESSIÓ SANGUÍNIA
Mantindre la pressió sanguínia normal.
SPORT
Realitzar exercici diàriament.
ACTIVITAT
Romandre actiu mental i socialment durant tota la vida. exercici diàriament.
TARGETA SANITÀRIA PREFERENT
En 2009, la Federació Valenciana la Federació Valenciana d’Associacions de Familiars i Amics de Persones amb Alzheimer (FEVAFA) i la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana van negociar la creació d’una Targeta Sanitària Preferent. En l’actualitat, este targeta sanitària dona preferència als malalts d’Alzheimer i altres demències, i va marcada pel distintiu d’una doble A (AA) en la targeta SAIP.
Este distintiu implica una sèrie d’avantatges que ens sembla important recordar:
1
Les persones amb este distintiu en la seua targeta són ateses de manera prioritària en centres de salut, centres especialitzats, consultes externes, hospitals o urgències.
2
Les persones amb este distintiu estaran acompanyades en tot moment pels seus familiars o cuidadors per a transmetre tranquil·litat, ajudar i orientar.
3
Al seu torn, les cites seran coordinades per a reduir els temps d’estada de pacient i cuidador.
En la següent infografia podeu veure de manera més esquemàtica tots els avantatges del distintiu AA en la targeta SAIP.
